Correu
de Lletrada a Dolors 6 de juliol de 2005
El
conveni notarial significa el mateix que posar-ho en el conveni de
separació, amb l’agreujant que surt més car.
Crec
que és important que li ensenyis, que ho comenceu a parlar plegat,
perquè potser t’emportes una sorpresa i vol una altra cosa que no
és el que tu li ofereixes. Es important que en parleu i si hi ha
voluntat de fer-ho de mutu acord saber-ho i després ja ho anirem
vestint, però crec queés una prioritat que li plantegis.
Diga’ m alguna cosa, .
Ànims!
De
Dolors a lletrada, 6 de juliol de 2005
Ell
encara no ha vist l’esborrany perquè no li he volgut ensenyar el
teu, que segur que no l’hagués trobat bé, i tampoc del meu sense
saber què em deies tu de si era posible o si faig volar coloms, per
altra part estic lluitant amb la meva familia que tampoc veuen bé
que marxi de casa meva. I jo ho necessito, tindré molt més present
que tot recomença, un espai nou, o vell,però diferent m’ajudarà
a establir amb el meu fill un nou sistema de vida, trencar amb moltes
coses que no m’han agradat mai.
Ell
encara em fa el paper de víctima, perquè em diu que tenia hora per
un ingrés hospitalari i s’ha negat a anar-hi, també em diu que no
vol renovar el seu carnet de conduir, que ja no el necessitarà més.
Tot
forma part de la seva estrategia.
Avui
faré els possibles per ensenyar-li els dos documents i que ell
mateix els compari i els valori, i a veure si es fa el valent o el
débil, per no dir-ho d’una altra manera. Ja t’ho comentaré tan
aviat com ho sàpiga.
Se
m’acut una altra pregunta, enlloc de posar-ho en un conveni de
separació, en una mena de contracte notarial seria més fácil,
posible, viable?
De
Lletrada a Dolors 16 setembre 2005
Dolors,
No
sé res de tu i voldria saber com estàs, com ha anat l’estiu i si
haig de fer alguna cosa.
No
es que tingui pressa per fer res més, però crec que va quedar que
em diries alguna cosa
Una
abraçada,
Lletrada
Correu
de Dolors a Lletrada 16 setembre de 2005
M’esperava
que tinguessis el judici del teu marit acabat, si no recoro malamente
m vas dir que estaries molt ocupada la semana que estem acabant i
fins el 19 de setembre , no?
He
passat l’estiu com he pogut, i no he anat de viatge com estaba
previst, el meu pare va estar ingressat a l’hospital des de mitjnas
d’agost fins a primers de setembre.Per tant vaig sol·licitar
modificar les vacances i vaig guardar-me una semana per a fer més
endavant.
El
dimarts passat va venir l’arquitecte a casa per a veure les
possibilitats de fer un pis a dalt i ell era a la seva habitació
tancat, i es va negar a que hi entressin per veure ssi des d’allà
es podía fer l’escala per anar al pis de dalt. En fi….. veus que
tot continua igual o pitjor. De totes maneres, no tinc pressa, no
tinc cap altre lloc on anar, encara, per tant, em convé esperar una
mica més. Quan vegi que tot es complica és et demanaré hora.
D’acord?
Ara
espero que el vostre judici us vagi bé.
Dolors
De
lletrada a dolors 11 octubre de 2005
Dolors,
Com
estàs? Com està el teu pare?
No
sé res de tu i no sé el que vols que faci en relació a la teva
separació. Envia’m un correu per aclarar-m’ho, o truca’m.
Salutacions
_______________________________________________________
Lletrada.a
Dolors 15 de novembre de 2005
Ja
tinc la teva demanda feta, però no la vullpresentar sense tornar a
parlar amb tu, ja que me sembla arrtiscat deixar que es quedi a dins
la casa iq ue marxeu tu i el teu fill. Algun jutge pensó que podría
entendre que no és lògic que el teu fill hagi de marxar, de fet
t’ho he dit sempre, i que ell al contestar la demanda et
sorprengués i demanés la guardia i custodia. Com a advocada t’haig
d’ advertir que no m’agrada haver de dir que demanem la guardia i
custodia i que te’n vas tu amb el teu fill , no s’entén gaire.I
et repeteixo l’únic que miraran els jutges es que el teu fill hagi
de marxar de la casa on viu, perquè ¿ Ho hauria d’explicar,
treure algún drap brut d’ell i crec que això tu no ho vols.
Una
altra cosa, de cares a justificar la pensió que deanem per aliments
del teu fill, diga’m si està fent activitats extraescolars, quina
és la despesa mitjana d’alimentació, despeses de la casa,
m’agradaria que me les acreditessis, ja sé que no et preocupa,
peròpot ser més difícil amb pocs diners.
Pensat’ho
bé el fet de fer marxar el teu fill de casa. Qui és l’egoista
aquí, no ho sé però qualsevol pare preferirà tenir una
incomoditat ell que el seu fill, el menor trasbals que sigui pel
menor, no? I NO HO DIC PER TU.
Diga’m
algo
Lletrada.
_______________________________________________________
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada