la meva humil resposta, una de tantes ....que no va servir de res

Sra advocada

Adreça

Població

                                                         Banyoles , 13 de març de 2007

Sra.

Li trameto aquest burofax en contestació al seu que vaig rebre en el qual em dóna un termini de cinc dies per a fer el pagament  en la seva totalitat d’un import que jo no sabia quin seria i li anava demanant des de força abans que vostè presentés la DEMANDA DE DECLARACIÓ DE RUPTURA DE CONVIVÈNCIA I D’ADOPCIÓ JUDICIAL DE MESURES PATERNO-FILIALS , PERSONALS I PATRIMONIALS,  en els termes en què vostè la va presentar als jutjats el dia 11 d’octubre.

Com vostè deu recordar després del 25 de juliol, data del primer judici en el qual ell no es presentà, vaig anar-li insistint  en diverses ocasions sobre quin seria el total se li devia  de la primera demanda i quan costaria la segona. Informació que vostè no e donà fins el dia 26 de novembre que vaig venir al seu despatx. Deu recordar els dos correus que ens férem  l’endemà, el meu, de sorpresa i el seu de disculpes per no haver-me informat abans del que costaria tot el procediment. Alhora que em deia- cito textual- “ no has de patir per com pagar-m’ho, ja que ho pots fer de mica en mica, per mi no hi ha cap mena d’inconvenient i gairebé ho prefereixo perquè segur que et faig anar menys malament”

Remetent-me, doncs a la bona fe d’aquestes paraules i ratificant-li la meva intenció i voluntat de pagar-li el que legalment li degui; i passant per alt els comentaris que personalment em féu vostè  en un to de veu massa exigent i gens conciliador el mateix dilluns per telèfon, negant-me qualsevol proposta, o explicació, ( per exemple dels 500 euros de trucades que no crec que vostè m’hagi fet a mi) ; i negant-me també l’oportunitat de parlar-ne amb vostè al seu despatx per pactar alguna solució convenient a les dues,

Em veig en l’obligació de manifestar-li la meva voluntat de pagar el deute de mica en mica en la mesura que em sigui possible i, si calgués, de sotmetre’m al dictamen de la Junta del Il·lustre Col·legi d’Advocats per considerar algun detall de la minuta excessiu.

Vostè sap com durant aquest temps de dificultats, i actualment de malaltia per depressió he volgut sempre un bon final, si us plau, com a advocada meva que ha estat fins el 9 de febrer de 2007 en què  m’ha fet signar una renúncia , que no vinguin justament de vostè que tot acabi malament.

Amb la deguda bona fe i paciència de sempre.

Dolors Oliver