com superar detrminats correus????

Correu de dolors a.... no importa qui ( x)

 Benvolgut,

 De vegades el silenci també és una resposta . I tu el practiques sovint, també. O sigui que si no et vaig contestar al correu del viatge a Bèlgica , amb els companys de la classe de francès, és perquè no sé com posar-m’hi, de difícil que ho veus tot plegat, egoista. Que Si et recordo les vegades que has sortit de viatge amb”alumnes/as- i professors/res des que et conec i m’he quedat a casa amb els teus fills( d’una altra dona,) primer, i després amb el meu fill amb tu, com a mínim, hauries de tenir vergonya de retreure-m’ho.

Mira,x, no sento ni fàstic ni rebuig per a tu.

“El pare té portes tancades a alguns llocs” i “ la mare , també” , no ho dubtis, i potser la mare , per sempre.- que et conec, senyor x, rancuniós, i venjatiu...Feia més temps que no marxava jo que no pas tu, un cap de setmana fora. Ho sento, x, no et rebutjo, però tampoc et vull anar al darrera tots els meus dies i les meves hores. Si tu no ho fas, perquè m’ho exigeixes a mi, senyor x?

No acceptes que una cosa és no estimar i l’altra és fer fàtic o sentir rebuig. I jo ni tan sols m’atreveixo a dir que no t’estimo. Jo t’estimo d’una manera diferent, no comparteixo el desig sexual que tu tens ben viu. Tinc dues opcions: oblidar-me de mi mateixa i satisfer la teva ànsia com si fos una puta, o un objecte , o seguir la meva voluntat dir-te que no en tinc ganes. I això és el que he fet aquests anys, moure’m entre les dues opcions possibles, Si això és rebuig o fàstic, potser algun dels dos haurà de consultar el diccionari.

La psiquiatre, que, per cert, gràcies a tu, torno a anar a veure demà, m’ajuda a pensar que tenir desitjos propis, allunyats a ser un objecte per tu, no  és cap crim. Jo també compto, em recorda- cosa que havia oblidat al teu costat- que jo també valc. Que no tot el que faig és fer mal als altres-que és que sempre m’has dit i repetit tu- i que no tot el que faig està malfet.

......

A tu no et sembla bé la mediació ni voler asseure,s a parlar, sense cridar, sense retrets que a hores d’ara estan ben caducats , no hi ha culpables, però si a tu et tranquilitza que hi hagi culpables: EM CONFESSO CULPABLE DE TOT. En el seu dia de començar a estimar-te i en el seu dia de deixar d’estimar-te d’aquella manera, per estimar-te d’una altra manera, amb comprensió, amistat, companyia, altres valors que veig que no són importants, que no fan moure la balança .M’ajuda a entendre moltes coses el fet que em retreguis constantment que no dormi en el mateix llit que tu.

I tot i que em sap greu, jo si que et perdono i t’accepto COM ETS . Jo entenc que et faci por sentir-te sol, i qui diu que estaràs sol? ( Hipòcrita, als pocs dies, de la sentència tenies una parella, més jove que jo, per putejar-me de les mentides que m’havies dit, i jo set anys més tard de tot plegat, encara amb antidepressius, i allunyada de tot plaer sexual per culpa de la teva traïció!!!!- calia, fer- me tan de mal, x, malparit de x? )

Resposta de x a dolors

13 març 2006( pocs dies després de la festivitat de la dona treballadora, que tan celebra com si fos el mascle més bon defensor de tot el que hi ha de femení a, la que era la meva ciutat, abans que ell me la robés)

Dolors,

Entenc la teva frase que silenci és també una resposta. O sigui que tu no pots contestar un correu? En canvi , si que me’n pots enviar un ? I jo, simplement em vaig limitar a contestar-lo.

El que facis amb la teva vida, sincerament cada dia m’importa menys, i desitjo que la meva t’importi molt menys encara. Tot el que em puguis dir, no em fa ni fred ni calor, perquè tot el que em dius és fruit de ves a saber què. Tu t’ho sabràs. L’únic que desitjo ardenment és que el que facis t’ho guardis i no ens esquitxis amb res que ens pugui fer mal. Te’n pots anar a Bèlgica, de cap de setmana curt, llarg on vulguis quan vulguis i jo ja em quedaré amb el nostre fill en comú, no faltaria més. Tu fes la teva vida, i nosaltres farem la nostra.

.... Et penses que vull que m’estimis? Què t’has cregut? Després de tot el que has fet, et penses que vull que m’estimis? Et diré més, no només no vull que m’estimis sinó que cada dia que passa estic més convençut que no m’has estimat mai. Llegeix el document que vares redactar amb la teva advocada de Girona. Allà hi veuràs reflectit tot el teu amor, tot el que m’has estimat......

A tu no t’agraden les responsabilitats ni els lligams de cap mena. Carpe diem, te’n recordes? .. Repassa la teva vida i fes-ne una anàlisi, si o és demanar massa. Amb qui t’has compromès? A qui has dit la veritat? Una persona coneguda teva em va comentar una frase teva , no fa gaire , que, més o menys deia : que tu pots arribar a convèncer a qui sigui, que primer et creuran a tu que a qualsevol altra persona, que tens arguments, vaja ( com actuàven els espies i la lletrada, pagats per tu... je, je... ara que passats tans anys, ho sé tot, ho llegeixo en els teus odiosos i verinosos mails!!! No saps com desitjo morir-me per enterrar-te de tot el teu odi que em mata)

... Oi que tenies pensat anar a viure amb una altra persona, ? Doncs fes-ho!!! Ningú et posarà cap inconvenient, ni ningú te n’hauria posat cap ni un ( quina sort vares tenir de comprar la lletrada que va fondre totes les proves del teu odi, i ganes de matar a qui fos que se m’acostés ... queden algunes cartes de les moltes que li vares enviar a la persona que estimava, per avorrir-la de mi i de tot, i del fàstic que li vares encomanar amb la teva ràbia)

 Suposo que no estaràs esperant que me’n vagi a Itàlia per fer de les teves, si és així, millor que m’ho diguis ara, perquè ja tinc una professora que anirà a Itàlia en el meu lloc.... ( pobret, jo no puc marxar un cap de setmana a Bèlgica, i ara té por de marxar a Itàlia una setmana , o 10 dies!!!!???? )

.............( tinc fàstic de la resta)

De x a dolors 14 de març 2006

Dolors,

Ahir quan vaig llegir el teu correu em volia morir, no em podia creure el que estva llegint, tot i que veia els símptomes. El resultat va ser un correu meu, que potser has llegit fruit dels meus sentiments més pregons i malmesos.És molt probable que no t’agradi gens llegir el que et vaig escriure i ho comprendré, però uns sentiments ferits són molt incontrolables i jo, hi ha dies , que no sé on sóc ni què faig. Molts dies vaig a l’institut d’esma. Hi vaig, perquè només que hi hagi un dia que no ho faci, sé que seré incapaç de tornar-hi. I per això m’he proposat no faltar ni un dia, ni una hora. Complir escrupulosament amb la feina del dia a dia, implicar-me amb moltes feines paral·leles, estar a prop dels alumnes,...

Sento molt tot el que està passant, tot, molt.

X

( Cabró, !!! El que està passant té un  nom: esgoïsme d’algú. Ets capaç de veure que m’has fet mal, però incapç de reconèixer que ets el que m’ha fet mal. Jo quin mal t’he fet? Segons tu: no ser responsable, no haver-te estimat mai? Una persona que als 20 anys se’n va amb una persona 18 anys més gran que jo que s’està- tot just separant- per tant, ja les primeres mentides, són dites, i no tingudes en compte per mi, que et cuida els teus fills 2, com si fossin meus, que renuncia a la música, les amistats, el viatges de carrera, ajorna estudsi, deixa el seu poble, la seva família, l’afecció a la muntanya , els seus amics i amigus per tu, ...no sap què és el compromís??? Mala persona!!! Tu em pots dir que no sé què es la responsabilitat si no has pagat ni un cèntim dels estudis de música del teu fill i has anat a tos els seus concerts, alguns d’ells me’ls heu amagat tu i ell, perquè no us hi fes nosa, amb la meva presència. Ja que l’èxit havia de ser vostre...! I tampoc has pagat ni un euro de l’ortodòncia, ni, al principi del Handbol fins que vaig posar-me al teu nivel i amb un escrit teu i amb la teva propia lletra et vaig enviar el teu paper que deia: “ si el fill no npot fer handbol, que no en faci, que jo no arribo a final de mes!” era una nota teva.... caldria veure quin sou tenies quan la vares escriure, i a mi emparles de mentides???? )

De  dolors a x  14 de març de 2006

 Ho sento tot ho he fet Malament. No et mereixes haver de viure la mala puta de vida que has hagut de viure al meu costat. No em mereixo ni respirar.

Em dolmoltíssim el teu correu, el darrer, sobretot, és rabiós . Conté tan de dolor que no sé si el puc aguantar. Ho lamento. Volia un altre final.

Quan parles de “ens” et referixes al meu fill amb tu i tu com a una unitat indissoluble i a la qual em vetes entrada. Caldrà que algun dia li facis la prova de maternitat al nostre fill. I    si segueixes els consells del teu fill primogènit, amb la primera muller, caldrà que li preguntis quina mena de separació hauria volgut pels seus pares el dia que van deixar d’estimar-se perquè el pare-tu- va trobar una joveneta.I caldrà que li rpeguntis si li va semblar bé que tots dos, -pare i mare- es llencessin pedres en forma de demandes i obligacions i judicis que no haurien hagut de passar mai, amb persones que es dediquen a l’educació, justament dels menors... vaja exemple, senyor professor... educar els de fora, i els de casa, que ho passin malament, per maleducats...

 Adéu , x, . No sé on aniré ni què faré . Per descomptat compliré anant a buscar “ el teu fill” que va sortir de les meves entranyes i que també és MEU i que m’estimo molt, i em prens. I no me l’estimo perquè m’ho diguis tu, sinó perquè per a mi és l’unic fill que tinc. Tu en tens tres. I és l’únic que em manté en vida la il·lusió de veure’l viu i sa, malgrat els pares que se’l volen rifar.

No puc pair tot el que em dius, i me n’he d’anar al lavabo de la feina a plorar per no haver  de dir res a ningú del que m’has dit i fet.

 De x a dolors   23 novembre 2006

............................

Has pres una decisió, doncs endavant. Ara, procura fer les coses bé, sense que ningú n’hagi de surtir perjudicat, perquè de drets tants en tens tu com jo, i d’obligacions, també. A la meva edat ja no puc engegar cap projecte de vida. Saps que m’he quedat sol contra la meva voluntat. Espero de tu allò que s’ha d’ esperar d’una persona seny i comprensió.

( Com et burlaves de mi, vivint doble vida, i fingint tanta solitud, i a l’endemà de la signatura, ja tenies la nova parelleta!!!)

....

 Deprés de mails robats i perduts, perquè els custidiava l’advocada, en principi meva, però que li defensava els interessos a ell.

De dolors a x  4 de desembre de 2006

Què vols de mi? X?

Que em sonsumeixi? Que m’acabi? Que ja no pugui suportar res més que vingui de tu?

Perquè em fas aquestes respostes? Fes el favor de no escriure’m mai més cap mail d’aquests, si us plau. Si m’has de dir alguna cosa, ho dius a algú de la meva família que ja m’ho ferà arribar. D’acord?

Que puguis descansar, i bé, a mi ja m’has amargat una altra nit, perquè ho sàpigues.

 De  x a dolors , (nit del dia que feia anys havia nascut el segon fills dels dos, que va acabar morint.Suposo que, assessorat, per la lletrada, que abaixés elto, i es posés com a bon pare....)

7 de desembre de 2006

Bona nit, dolors,

.............Et vull dir que tot plegat em sap molt de greu. Ho sento i lamento tots els anys que has estat amb mi perquè la teva vida hauria pogut volar molt més alt. Tot això em fa sentir molt trist, perquè a la meva manera és com si t’hagués robat part de la teva vida, i això em fa molt de mal. Per altra banda tinc molta por per tot el que està passant i segurament passarà. Tinc por i em sento tremendament sol i sense futur.

Prego que em perdonis tot el mal que t’he fet.

X

( Com s’entén, aquest mail si al 2011 , ell amb una nova parella, i jo intentant consolidar una relació, m’ataca de nou, amenaçant i aconsegueix que la persona amb que feia 18 mesos que convivia marxi del meu costat sense cap explicació, i d’un dia per altra????? Penedit, no he ha estat mai, ni sincer,per això em vull morir, perquè no suporto aquest dolor, ni li dec al meu fill. Em fa vergonya que vegi un pare feliç i amb moltes amistats, diners, projectes, vacances, i una mare, sola, empastillada, i sense cap motivació a part de l’alegria de la feina de cada dia, cosa que també , li volen treure, segur...)