Correu de dolors
a.... no importa qui ( x)
Benvolgut,
De vegades el silenci també és una resposta .
I tu el practiques sovint, també. O sigui que si no et vaig contestar al correu
del viatge a Bèlgica , amb els companys de la classe de francès, és perquè no
sé com posar-m’hi, de difícil que ho veus tot plegat, egoista. Que Si et
recordo les vegades que has sortit de viatge amb”alumnes/as- i professors/res
des que et conec i m’he quedat a casa amb els teus fills( d’una altra dona,)
primer, i després amb el meu fill amb tu, com a mínim, hauries de tenir
vergonya de retreure-m’ho.
Mira,x, no sento
ni fàstic ni rebuig per a tu.
“El pare té
portes tancades a alguns llocs” i “ la mare , també” , no ho dubtis, i potser
la mare , per sempre.- que et conec, senyor x, rancuniós, i venjatiu...Feia més
temps que no marxava jo que no pas tu, un cap de setmana fora. Ho sento, x, no
et rebutjo, però tampoc et vull anar al darrera tots els meus dies i les meves
hores. Si tu no ho fas, perquè m’ho exigeixes a mi, senyor x?
No acceptes que
una cosa és no estimar i l’altra és fer fàtic o sentir rebuig. I jo ni tan sols
m’atreveixo a dir que no t’estimo. Jo t’estimo d’una manera diferent, no
comparteixo el desig sexual que tu tens ben viu. Tinc dues opcions: oblidar-me
de mi mateixa i satisfer la teva ànsia com si fos una puta, o un objecte , o
seguir la meva voluntat dir-te que no en tinc ganes. I això és el que he fet
aquests anys, moure’m entre les dues opcions possibles, Si això és rebuig o
fàstic, potser algun dels dos haurà de consultar el diccionari.
La psiquiatre,
que, per cert, gràcies a tu, torno a anar a veure demà, m’ajuda a pensar que
tenir desitjos propis, allunyats a ser un objecte per tu, no és cap crim. Jo també compto, em recorda-
cosa que havia oblidat al teu costat- que jo també valc. Que no tot el que faig
és fer mal als altres-que és que sempre m’has dit i repetit tu- i que no tot el
que faig està malfet.
......
A tu no et
sembla bé la mediació ni voler asseure,s a parlar, sense cridar, sense retrets
que a hores d’ara estan ben caducats , no hi ha culpables, però si a tu et
tranquilitza que hi hagi culpables: EM CONFESSO CULPABLE DE TOT. En el seu dia
de començar a estimar-te i en el seu dia de deixar d’estimar-te d’aquella
manera, per estimar-te d’una altra manera, amb comprensió, amistat, companyia,
altres valors que veig que no són importants, que no fan moure la balança
.M’ajuda a entendre moltes coses el fet que em retreguis constantment que no
dormi en el mateix llit que tu.
I tot i
que em sap greu, jo si que et perdono i t’accepto COM ETS . Jo entenc que et
faci por sentir-te sol, i qui diu que estaràs sol? ( Hipòcrita, als pocs dies, de la sentència tenies una parella, més
jove que jo, per putejar-me de les mentides que m’havies dit, i jo set anys més
tard de tot plegat, encara amb antidepressius, i allunyada de tot plaer sexual
per culpa de la teva traïció!!!!- calia, fer- me tan de mal, x, malparit de x?
)
Resposta de x a
dolors
13 març 2006(
pocs dies després de la festivitat de la dona treballadora, que tan celebra com
si fos el mascle més bon defensor de tot el que hi ha de femení a, la que era
la meva ciutat, abans que ell me la robés)
Dolors,
Entenc la teva
frase que silenci és també una resposta. O sigui que tu no pots contestar un
correu? En canvi , si que me’n pots enviar un ? I jo, simplement em vaig
limitar a contestar-lo.
El que facis amb
la teva vida, sincerament cada dia m’importa menys, i desitjo que la meva
t’importi molt menys encara. Tot el que em puguis dir, no em fa ni fred ni
calor, perquè tot el que em dius és fruit de ves a saber què. Tu t’ho sabràs.
L’únic que desitjo ardenment és que el que facis t’ho guardis i no ens
esquitxis amb res que ens pugui fer mal. Te’n pots anar a Bèlgica, de cap de
setmana curt, llarg on vulguis quan vulguis i jo ja em quedaré amb el nostre
fill en comú, no faltaria més. Tu fes la teva vida, i nosaltres farem la
nostra.
.... Et penses
que vull que m’estimis? Què t’has cregut? Després de tot el que has fet, et
penses que vull que m’estimis? Et diré més, no només no vull que m’estimis sinó
que cada dia que passa estic més convençut que no m’has estimat mai. Llegeix el
document que vares redactar amb la teva advocada de Girona. Allà hi veuràs
reflectit tot el teu amor, tot el que m’has estimat......
A tu no
t’agraden les responsabilitats ni els lligams de cap mena. Carpe diem, te’n
recordes? .. Repassa la teva vida i fes-ne una anàlisi, si o és demanar massa.
Amb qui t’has compromès? A qui has dit la veritat? Una persona coneguda teva em
va comentar una frase teva , no fa gaire , que, més o menys deia : que tu pots
arribar a convèncer a qui sigui, que primer et creuran a tu que a qualsevol
altra persona, que tens arguments, vaja ( com
actuàven els espies i la lletrada, pagats per tu... je, je... ara que passats
tans anys, ho sé tot, ho llegeixo en els teus odiosos i verinosos mails!!! No
saps com desitjo morir-me per enterrar-te de tot el teu odi que em mata)
... Oi que
tenies pensat anar a viure amb una altra persona, ? Doncs fes-ho!!! Ningú et
posarà cap inconvenient, ni ningú te n’hauria posat cap ni un ( quina sort vares tenir de comprar la
lletrada que va fondre totes les proves del teu odi, i ganes de matar a qui fos
que se m’acostés ... queden algunes cartes de les moltes que li vares enviar a
la persona que estimava, per avorrir-la de mi i de tot, i del fàstic que li
vares encomanar amb la teva ràbia)
Suposo que no estaràs esperant que me’n vagi a
Itàlia per fer de les teves, si és així, millor que m’ho diguis ara, perquè ja
tinc una professora que anirà a Itàlia en el meu lloc.... ( pobret, jo no puc marxar un cap de setmana
a Bèlgica, i ara té por de marxar a Itàlia una setmana , o 10 dies!!!!???? )
.............(
tinc fàstic de la resta)
De x a dolors 14
de març 2006
Dolors,
Ahir quan vaig
llegir el teu correu em volia morir, no em podia creure el que estva llegint,
tot i que veia els símptomes. El resultat va ser un correu meu, que potser has
llegit fruit dels meus sentiments més pregons i malmesos.És molt probable que
no t’agradi gens llegir el que et vaig escriure i ho comprendré, però uns
sentiments ferits són molt incontrolables i jo, hi ha dies , que no sé on sóc
ni què faig. Molts dies vaig a l’institut d’esma. Hi vaig, perquè només que hi
hagi un dia que no ho faci, sé que seré incapaç de tornar-hi. I per això m’he
proposat no faltar ni un dia, ni una hora. Complir escrupulosament amb la feina
del dia a dia, implicar-me amb moltes feines paral·leles, estar a prop dels
alumnes,...
Sento molt tot
el que està passant, tot, molt.
X
( Cabró,
!!! El que està passant té un nom:
esgoïsme d’algú. Ets capaç de veure que m’has fet mal, però incapç de
reconèixer que ets el que m’ha fet mal. Jo quin mal t’he fet? Segons tu: no ser
responsable, no haver-te estimat mai? Una persona que als 20 anys se’n va amb
una persona 18 anys més gran que jo que s’està- tot just separant- per tant, ja
les primeres mentides, són dites, i no tingudes en compte per mi, que et cuida
els teus fills 2, com si fossin meus, que renuncia a la música, les amistats,
el viatges de carrera, ajorna estudsi, deixa el seu poble, la seva família,
l’afecció a la muntanya , els seus amics i amigus per tu, ...no sap què és el
compromís??? Mala persona!!! Tu em pots dir que no sé què es la responsabilitat
si no has pagat ni un cèntim dels estudis de música del teu fill i has anat a
tos els seus concerts, alguns d’ells me’ls heu amagat tu i ell, perquè no us hi
fes nosa, amb la meva presència. Ja que l’èxit havia de ser vostre...! I tampoc
has pagat ni un euro de l’ortodòncia, ni, al principi del Handbol fins que vaig
posar-me al teu nivel i amb un escrit teu i amb la teva propia lletra et vaig
enviar el teu paper que deia: “ si el fill no npot fer handbol, que no en faci,
que jo no arribo a final de mes!” era una nota teva.... caldria veure quin sou
tenies quan la vares escriure, i a mi emparles de mentides???? )
De dolors a x
14 de març de 2006
Ho sento tot ho he fet Malament. No et
mereixes haver de viure la mala puta de vida que has hagut de viure al meu
costat. No em mereixo ni respirar.
Em dolmoltíssim
el teu correu, el darrer, sobretot, és rabiós . Conté tan de dolor que no sé si
el puc aguantar. Ho lamento. Volia un altre final.
Quan parles de
“ens” et referixes al meu fill amb tu i tu com a una unitat indissoluble i a la
qual em vetes entrada. Caldrà que algun dia li facis la prova de maternitat al
nostre fill. I si segueixes els
consells del teu fill primogènit, amb la primera muller, caldrà que li
preguntis quina mena de separació hauria volgut pels seus pares el dia que van
deixar d’estimar-se perquè el pare-tu- va trobar una joveneta.I caldrà que li
rpeguntis si li va semblar bé que tots dos, -pare i mare- es llencessin pedres
en forma de demandes i obligacions i judicis que no haurien hagut de passar
mai, amb persones que es dediquen a l’educació, justament dels menors... vaja
exemple, senyor professor... educar els de fora, i els de casa, que ho passin
malament, per maleducats...
Adéu , x, . No sé on aniré ni què faré . Per
descomptat compliré anant a buscar “ el teu fill” que va sortir de les meves
entranyes i que també és MEU i que m’estimo molt, i em prens. I no me l’estimo
perquè m’ho diguis tu, sinó perquè per a mi és l’unic fill que tinc. Tu en tens
tres. I és l’únic que em manté en vida la il·lusió de veure’l viu i sa, malgrat
els pares que se’l volen rifar.
No puc
pair tot el que em dius, i me n’he d’anar al lavabo de la feina a plorar per no
haver de dir res a ningú del que m’has
dit i fet.
De x a dolors
23 novembre 2006
............................
Has pres una
decisió, doncs endavant. Ara, procura fer les coses bé, sense que ningú n’hagi
de surtir perjudicat, perquè de drets tants en tens tu com jo, i d’obligacions,
també. A la meva edat ja no puc engegar
cap projecte de vida. Saps que m’he quedat sol contra la meva voluntat. Espero
de tu allò que s’ha d’ esperar d’una persona seny i comprensió.
( Com et burlaves de mi, vivint doble vida, i
fingint tanta solitud, i a l’endemà de la signatura, ja tenies la nova
parelleta!!!)
....
Deprés de mails robats i perduts, perquè els
custidiava l’advocada, en principi meva, però que li defensava els interessos a
ell.
De dolors a
x 4 de desembre de 2006
Què vols de mi?
X?
Que em
sonsumeixi? Que m’acabi? Que ja no pugui suportar res més que vingui de tu?
Perquè em fas
aquestes respostes? Fes el favor de no escriure’m mai més cap mail d’aquests,
si us plau. Si m’has de dir alguna cosa, ho dius a algú de la meva família que
ja m’ho ferà arribar. D’acord?
Que puguis
descansar, i bé, a mi ja m’has amargat una altra nit, perquè ho sàpigues.
De x a
dolors , (nit del dia que feia anys havia nascut el segon fills dels dos, que
va acabar morint.Suposo que, assessorat, per la lletrada, que abaixés elto, i
es posés com a bon pare....)
7 de desembre de
2006
Bona nit,
dolors,
.............Et
vull dir que tot plegat em sap molt de greu. Ho sento i lamento tots els anys
que has estat amb mi perquè la teva vida hauria pogut volar molt més alt. Tot
això em fa sentir molt trist, perquè a la meva manera és com si t’hagués robat
part de la teva vida, i això em fa molt de mal. Per altra banda tinc molta por
per tot el que està passant i segurament passarà. Tinc por i em sento
tremendament sol i sense futur.
Prego que em
perdonis tot el mal que t’he fet.
X
( Com s’entén,
aquest mail si al 2011 , ell amb una nova parella, i jo intentant consolidar
una relació, m’ataca de nou, amenaçant i aconsegueix que la persona amb que
feia 18 mesos que convivia marxi del meu costat sense cap explicació, i d’un
dia per altra????? Penedit, no he ha estat mai, ni sincer,per això em vull
morir, perquè no suporto aquest dolor, ni li dec al meu fill. Em fa vergonya
que vegi un pare feliç i amb moltes amistats, diners, projectes, vacances, i
una mare, sola, empastillada, i sense cap motivació a part de l’alegria de la
feina de cada dia, cosa que també , li volen treure, segur...)